Línia del temps
Línia del temps
Aquest projecte pretén potenciar l'ús dels blocs com a recurs educatiu, valorar les fonts orals i fomentar el treball en grups cooperatius en l'àmbit de les Ciències Socials de quart d'ESO
3 d’abr. 2013
Postguerra 1939-1956
Francisco Franco va accedir al poder
després de la seva victòria a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
Les ideologies del general estaven basades en el nacionalisme, el catolicisme
i l’antiliberalisme.
Les característiques de la dictadura franquista, concentrava tot el poder, el "generalíssim o Caudillo" i només existia un únic partit, anomenat Movimiento Nacional.
Els primers anys de la dictadura van tenir lloc molts judicis i execucions de persones que no estaven d’acord amb la seva ideologia. Entre elles, una va ser la de Lluís Companys.
Donades aquestes circumstàncies, una part de la població que no compartia la ideologia de Franco va haver d’exiliar-se per tal de salvar la seva vida.
Pel que fa a la política internacional, Franco va decidir no involucrar-se en la Segona Guerra Mundial, ja que Espanya, després de la Guerra Civil no tenia prou recursos ni soldats per combatre. Després que les potències aliades guanyessin la guerra, Espanya va rebre un rebuig a nivell internacional a causa del recolzament de Franco cap a Hitler amb l'anomenada “División Azul” que va lluitar al front rus entre el 1941 i el 1943. Espanya no va gaudir de l'ajut dels EUA amb el Pla Marshall i tampoc va entrar a l’ONU.
En la Guerra Freda, Espanya es va convertir, per la seva situació estratègica i per seu declarat anticomunisme, en aliat militar dels EUA. Franco va signar un acord bilateral amb el president dels Estats Units a que va permetre establir bases militars americanes a Espanya a canvi d'ajut econòmic.
L'evolució econòmica de la postguerra:
En acabar la Guerra Civil, la situació econòmica era pèssima. Es van haver de prendre un seguit de mesures per tal que millorés l’economia del país. Els eixos principals van ser, l’intervencionisme i l’autarquia. Espanya havia d'ésser autosuficient.
Les conseqüències d'aquesta política intervencionista i autàrquica van tenir efectes negatius: una producció agrícola insuficient i la indústria tampoc va recuperar els nivells de producció.
En la dècada dels quaranta cada família tenia una cartilla on se li assignava tots els productes que havien de consumir i no podien comprar més, per això a Espanya hi va haver una època on el mercat negre i l'estraperlo va ser important per a tota la població, es venien tot tipus de productes a preus elevats i al marge de la legalitat.
En acabar la Guerra Civil, la situació econòmica era pèssima. Es van haver de prendre un seguit de mesures per tal que millorés l’economia del país. Els eixos principals van ser, l’intervencionisme i l’autarquia. Espanya havia d'ésser autosuficient.
Les conseqüències d'aquesta política intervencionista i autàrquica van tenir efectes negatius: una producció agrícola insuficient i la indústria tampoc va recuperar els nivells de producció.
En la dècada dels quaranta cada família tenia una cartilla on se li assignava tots els productes que havien de consumir i no podien comprar més, per això a Espanya hi va haver una època on el mercat negre i l'estraperlo va ser important per a tota la població, es venien tot tipus de productes a preus elevats i al marge de la legalitat.
- 5/6/1941. La Vanguardia. "Entre clamores de entusiasmo popular los voluntarios de la "División Azul" parten para las concetraciones preliminares".
- 15/12/1955. ABC. "España ha entrado en la ONU por diez votos y una abstención (Belgica)".
- 16/12/1955. La Vanguardia. "Franco en la ONU".
Tecnocràcia i "desarrollismo" 1956-1969
Els franquistes van reorientar-se política i econòmicament per a mantenir-se com a règim
-Tecnòcrates i reformistes
Es va produir una renovació progressiva entre els dirigents del règim en el terreny polític i van sorgir dos grups al final dels anys cinquanta.
-Tecnòcrates: partidari de lliberalitzar l'economia per modernitzar el país mantenint els principis autoritaris i ultracatòlics. Destacaven: M. Navarro Rubio, A.Ullastres i L. López Rodó.
-Reformistes: pretenien aplicar reformes a una evolució política del règim. Destacaven: M.Fraga Iribarne i J.Solís Ruiz
Es van dur a terme reformes a la dècada dels seixanta sense democratitzar el sistema:
-Ideològiques i institucionals. Amb la Llei de Principis del Movimiento Nacional (1956) i la Llei Orgànica de l'Estat (1966) recollien els principis per on s’assentava l'Estat franquista i es configurava l'anomenada democràcia orgànica.
-Socials. Amb la Llei de Convenis Col•lectius (1958) i la Llei de bases de la Seguretat Social (1963) es podia negociar entre empresaris i obrers i unificaven les assegurances de previsió social.
-Repressives. Amb la creació del Tribunal d' Ordre Públic (1963) i la llei de Premsa (1966) es va establir legislació civil per als dialectes polítics suprimint la censura prèvia de les publicacions.
-Noves actituds socials
Els canvis que van haver-hi a la societat van tenir el turisme com a motor. Eren portadors d'idees de sindicats lliures, alts nivells remuneratius...
-El desarrolismo econòmic
Durant els anys seixanta es va experimentar un creixement econòmic a España. Es va anomenar desarrollismo i va provocar desequilibris. El 1959 el Pla d'Estabilització va iniciar la laterització econòmica i el va seguir un programa de planificació basat en els plans de desenvolupament quadriennals (1964-1976)
El creixement econòmic va estar afavorit per:
-L'ajut nord-americà: basat en préstecs econòmics i tecnologia.
-L'auge de l'economia europea: afavoriment de l'arribada de inversions de capital i exportació de productes agrícoles
-L'emigració a Europa: va ser una important font de monedes estrangeres.
-L'espectacular desenvolupament de turisme europeu a les costes espanyoles.
La indústria es va modernitzar gràcies a la tecnologia estrangera i va créixer. Motors: siderúrgica, automobilística i química.
L'agricultura modernitzada va augmentar la producció gràcies a la mecanització del camp, el programa de regadius, l'especialització dels cultius i l’ús d'adobs.
Un èxode rural de més de sis milions de persones va fer emigrar a les àrees industrials (País Basc, Barcelona i Madrid). En poc més d'una dècada Espanya va passar a ser un país urbanitzat, les classes mitjanes van experimentar un gran creixement configurant una societat moderna. (1960-1970).
Final del franquisme
La crisi del règim
El 22 de Juliol del 1969 Joan Carles I va ser nomentat per les Corts el successor de Franco.
El 1973 es va nomenar per primera vegada un cap de govern, Luis Carrero Blanco, amb l'objectiu de consolidar el règim. El mateix any va ser assassinat per ETA (atemptat el 20 de Desembre a Madrid)
El va succeir Carlos Arias Navarro.
Les lluites internes entre els partidaris de la intransigència (el búnquer) i els partidaris d’una certa flexibilitat van fomentar la incertesa del que podía succeir després de la mort de Franco.
Les manifestacions contra el règim van augmentar a causa de la inestabilitat de la situació política. Les plataformes antifranquistes convertien qualsevol activitat ciutadana en una manifestació contra el règim.
Les dues principals plataformes il·legals i pacifiques de lluita antifranquista eren:
-Els partits: van intentar coordinar se entre ells per a adquirir força. Destacaven el PCE, el PSOE i els partits nacionalistes catalans i bascos.
-Els sindicats: Comissions Obreres va provocar constants mobilitzacions i vagues.
Es van produir nombroses accions violentes, atemptats provocats per grups d’oposició armada com ETA, el FRAP, i grups d’extrema dreta.
Gran crisi econòmica
La crisi del petroli . El preu del petroli es va disparar provocant el decreixement econòmic mundial.
A Espanya l'augment dels preus també va provocar un descens del turisme i la reducció de les inversions provocant la fallida d'algunes empreses.
L'atur augmenta espectacularment durant els anys setanta i el continu augment dels preus provoca no només un descontentament social sinó un descens de la qualitat del nivell de vida.
Les
acaballes del règim
Durant els tres últims anys de vida de Franco es van aplicar al país dures mesures repressives:
Precipitada descolonització del Sàhara: 11-1975 , Marxa Verda organitzada pel rei marroquí ( marxa a través del desert que van realitzar 300.000 colons i 25.000 soldats marroquins per recuperar el Sàhara occidental.)
Precipitada descolonització del Sàhara: 11-1975 , Marxa Verda organitzada pel rei marroquí ( marxa a través del desert que van realitzar 300.000 colons i 25.000 soldats marroquins per recuperar el Sàhara occidental.)
L'exèrcit va retirar-se per la situació d'Espanya i pels pocs suports internacionals. El
territori es va repartir entre el Marroc i Mauritània.
Llei antiterrorista: 8-1975 aprovada per Franco. Aplicació de la pena de mort. 27-9-1975
van executar-se dos membres d'ETA i tres de FRAP.
Aquest fet va desencadenar una forta reacció internacional a la qual el règim va respondre amb l'organització d'una multitudinària concentració, a la Plaça d'orient
de Madrid, de suport a Franco.
Mort de Franco ,el 20 de novembre de 1975, posava fi a quaranta anys de dictadura.
http://www.youtube.com/watch?v=IbTcTnxGjVo
La transició democràtica
Eix cronològic
La transició és el període de temps comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.
Audiovisual de la transició
Arias Navarro continuà com a president del nou govern democràtic, mantenint elements propis del franquisme.
Hi va haver un indult general dels presos polítics.
Adolfo Suárez va iniciar una reforma política seguint una estratègia de ruptura pactada amb l'objectiu de desmantellar poc a poc el règim franquista i comptar amb l'ajuda de l'oposició.
Despres d'una amnistia, es van modificar les lleis franquistes.
Llei per a la Reforma Política, aprovada el 15 de desembre del 1976.
Legalització
dels partits polítics de l’oposició i sindicats, que començà el novembre de
1976.
Les eleccions van acabar amb una majoria relativa per part de l’UCD, partit creat i liderat per Adolfo
Suárez,que li va permetre liderar.
La segona fase de la reforma política va raure en implantar una estructura institucional democràtica.
La primera reforma consensuada: Pactes de la Moncloa
(25-10-1977)
Elaboració i aprovació de la Constitució (1978)
La Constitució va ser confirmada pels ciutadans el 6-12-1978 mitjançant un referèndum. Reconeixia que la sobirania
resideix en el poble i dividia els poders (legislatiu, executiu i judicial).
Els
problemes per la crisi econòmica, la difícil articulació d’una nova
descentralització de l’Estat, les accions terroristes, el malestar i les
amenaces de sectors militars vinculats amb el franquisme, van fer que Suárez
presentés la seva dimissió el gener del 1981.
Durant la
investidura de Calvo-Sotelo, Antonio Tejero va organitzar un cop d’Estat
juntament amb Milans del Bosch, el 23 de febrer de 1981.
Dos dies
després Calvo-Sotelo va ser nomenat president del govern d'Espanya.
23/11/1975 La Vanguardia Joan Carles I rei d'Espanya
06/07/1976 La Vanguardia Adolfo Suárez president
23/11/1975 La Vanguardia Joan Carles I rei d'Espanya
06/07/1976 La Vanguardia Adolfo Suárez president
06/10/1978 La Vanguardia Aprovació de la Constitució
Els govern democràtics
PRIMER GOVERN DEMOCRÀTIC
-Política
econòmica liberal amb reformes socials esquerres.
-Reconversió
industrial-Universalització del sistema educatiu espanyol, sistema sanitari i seguretat social.
-Modernització d'infractuctures.
-Modernització de l'exèrcit.
-Adherització a la Comunitat Econòmica Europea (1985), l'entrada a l'1 de gener de 1986.
SEGON GOVERN DEMOCRÀTIC
- Bona situació econòmica
- Disminució de l’atur
- Privatització d’empreses
- Pla Hidrològic Nacional
- Entrada a l’euro (2002 )
CAMPANYA ELECTORAL 2000 - Partido Popular (PP)
11-M del 2004 hi va haver un atemptat a Madrid produït per ALQAEDA. Hi van haver 1.858 ferits i 191 morts, les armes que van utilitzar van ser motxilles bombes amb dinamita dins.
El govern del PP va atribuir l'atemptat a ETA i aquesta errada li van suposar perdre les eleccions de 2004
- La Vanguardia 12 de març de 2004, LOS TRENES DEL TERROR.
- La Vanguardia 12 de març de 2004, 11-M EN MADRID.
Reportatge 1 , Reportatge 2 , Reportatge 3, Reportatge 4
TERCER GOVERN DEMOCRÀTIC
José L. Rodriguez Zapatero, PSOE (2004-2011). Va ser president del govern durant dues legislatures.
-Elecciones Generales España 2004 PSOE
- Va actualitzar el salari mínim interprofessional
- Llei sobre el matrimoni de persones del mateix sexe 2005
- Prohibició del Tabac en llocs públics 2006
- Llei de Dependència 2007
- Crisi del sistema financer i de la construcció
-Augment de l’atur
GOVERN ACTUAL
Mariano Rajoy, PP (2011- )
- Reformes polítiques econòmiques i fiscals
- Forta política de retallades
- Greu crisi ecnòmica
- Taxa d'atur elevada
Estat descentralitzat. Catalunya autònoma
La constitució de 1978 estableix la possibilitat que les regions puguin convertir-se en comunitats autònomes.Catalunya és una de les anomenades comunitats històriques.
Després de les primeres eleccions generals de juny de 1977 es va restablir el govern provisional de la Generalitat amb el president Josep Tarradellas, fins aleshores a l'exili.
El primer objectiu del govern va ser l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia que va ser aprovat en referèndum el 25 d'octubre de 1979.
Després de les primeres eleccions generals de juny de 1977 es va restablir el govern provisional de la Generalitat amb el president Josep Tarradellas, fins aleshores a l'exili.
El primer objectiu del govern va ser l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia que va ser aprovat en referèndum el 25 d'octubre de 1979.
Actualment a Catalunya hi ha el estatut del 2006.
L'estatut és la llei bàsica de cada comunitat i té la funció de:
- Fixar la denominació de la comunitat
- El seu territori
- Les característiques que la defineixen (himne, llengua..)
- La denominació
- L'organització
- La seu de les seves institucions
Les institucions autonòmiques:
- El Parlament o Assemblea (poder legislatiu)
- El president de la Generalitat i el Govern (funció executiva)
- Altres institucions: Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
ELS PRESIDENTS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA:
CATALUNYA AUTÒNOMA:
Convergencia i Unió (CiU) va guanyar les primeres eleccions i van elegir com
a President de la Generalitat a Jordi Pujol (polític català, líder de
Convergència Democràtica de Catalunya CDC des del 1974 fins al 2003. Es va mantenir al poder del 1980 al 2003.
Les principals característiques
dels governs de Pujol eren: la consolidació del sistema autonòmic, la construcció
d’una administració, la negociació del traspàs de competències i l’impuls de l’ús
de la llengua catalana.
Entre els anys
del 2003 al 2010 van governar els esquerres PSC, ERC i IVC. L’Estatut d’autonomia
va ser aprovada per Pasqual Maragall al 2006. La legislatura de José Montilla
es basava en l’entrada en vigor del nou Estatut i el pacte per un nou sistema
de finançament.
Al 2010 el CiU va
guanyar a les eleccions amb el retorn al govern de la Generalitat sent president
Artur Mas.
MEMBRES DEL CONSELL EXECUTIU DEL GOVERN ACTUAL:
ARTUR MAS I GAVARRÓ: President.
JOANA ORTEGA I ALEMANY: Vicepresidenta del govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals.
FRANCESC HOMS I MOLIST:Conseller de la Presidència.
IRENE RIGAU I OLIVER:Consellera d'Ensenyament.
BOI RUIZ I GARCIA:Conseller de Salut.
RAMON ESPADALER I PARCERISTAS:Conseller d'Interior.
SANTI VILA I VICENTE:Conseller de Territori i Sostenibilitat.
FERRAN MASCARELL I CANALDA:Conseller de Cultura.
JOSEP MARIA PELEGRÍ I AIXUT:Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
NEUS MUNTÉ I FERNÁNDEZ:Consellera de Benestar Social i Família.
FELIP PUIG I GODES:Conseller d’Empresa i Ocupació.
GERMÀ GORDÓ I AUBARELL:Conseller de Justícia.
Fonts orals
El consell de Savis de Ponent és una activitat d’història oral.
Objectiu: Conèixer el passat més recent a partir de les experiències de vida, de
memòria, d’història de testimonis directes i permetre posar en contacte
diferents generacions.
Per realitzar aquesta activitat hem comptat amb el suport de:
Maria Viudez Torres, padrina de la Xènia pestaña de 4C
Josep Cabelo , padrí de la Jessica Cabelo de 4C
Jaume Salvia, padrí de la Maria Castelló de 4A
Carme Torreguitart, padrina de Fran Oliva de 4B
Maria Carmen Biosca, padrina de l’Aitor Pérez de 4B
Josep Guàrdia Rufie i Josep Tarruella Tomas, professors de l’Institut Caparrella
Consell de Savis de Ponent
1. Què opinava la gent sobre la prohibició del català?
Tothom ho respectava? Què podia passar si no obeïen?
2. Com era l’educació durant el franquisme?
3. Com va ser la vostra adolescència? Treballàveu,
anàveu a l’escola... que fèieu en el temps lliure?
4. Com va viure la repressió política?
5. Independentment de les coses dolentes que fes
Franco, van ser positives per Espanya algunes de les mesures que va prendre el
dictador? Quines?
6. Què fèieu per passar el temps amb els amics?
7. S’esperava la mort de Franco amb molta intensitat?
Teníeu por del què vindria després?
8. Com us van afectar les primeres eleccions
democràtiques? Hi va haver molts canvis?
9. Què és el primer que va pensar quan hi va haver el cop d’estat del 81?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)