La crisi del règim
El 22 de Juliol del 1969 Joan Carles I va ser nomentat per les Corts el successor de Franco.
 |
El 1973 es va nomenar per primera vegada un cap de govern, Luis Carrero Blanco, amb l'objectiu de consolidar el règim. El mateix any va ser assassinat per ETA (atemptat el 20 de Desembre a Madrid)
El va succeir Carlos Arias Navarro.
Les lluites internes entre els partidaris de la intransigència (el búnquer) i els partidaris d’una certa flexibilitat van fomentar la incertesa del que podía succeir després de la mort de Franco.
Les manifestacions contra el règim van augmentar a causa de la inestabilitat de la situació política. Les plataformes antifranquistes convertien qualsevol activitat ciutadana en una manifestació contra el règim.
Les dues principals plataformes il·legals i pacifiques de lluita antifranquista eren:
-Els partits: van intentar coordinar se entre ells per a adquirir força. Destacaven el PCE, el PSOE i els partits nacionalistes catalans i bascos.
-Els sindicats: Comissions Obreres va provocar constants mobilitzacions i vagues.
Es van produir nombroses accions violentes, atemptats provocats per grups d’oposició armada com ETA, el FRAP, i grups d’extrema dreta.
Gran crisi econòmica
La crisi del petroli . El preu del petroli es va disparar provocant el decreixement econòmic mundial.
A Espanya l'augment dels preus també va provocar un descens del turisme i la reducció de les inversions provocant la fallida d'algunes empreses.
L'atur augmenta espectacularment durant els anys setanta i el continu augment dels preus provoca no només un descontentament social sinó un descens de la qualitat del nivell de vida.
Les
acaballes del règim
Durant els tres últims anys de vida de Franco es van aplicar al país dures mesures repressives:
Precipitada descolonització del Sàhara: 11-1975 , Marxa Verda organitzada pel rei marroquí ( marxa a través del desert que van realitzar 300.000 colons i 25.000 soldats marroquins per recuperar el Sàhara occidental.)
Precipitada descolonització del Sàhara: 11-1975 , Marxa Verda organitzada pel rei marroquí ( marxa a través del desert que van realitzar 300.000 colons i 25.000 soldats marroquins per recuperar el Sàhara occidental.)
L'exèrcit va retirar-se per la situació d'Espanya i pels pocs suports internacionals. El
territori es va repartir entre el Marroc i Mauritània.
Llei antiterrorista: 8-1975 aprovada per Franco. Aplicació de la pena de mort. 27-9-1975
van executar-se dos membres d'ETA i tres de FRAP.
Aquest fet va desencadenar una forta reacció internacional a la qual el règim va respondre amb l'organització d'una multitudinària concentració, a la Plaça d'orient
de Madrid, de suport a Franco.
Mort de Franco ,el 20 de novembre de 1975, posava fi a quaranta anys de dictadura.
http://www.youtube.com/watch?v=IbTcTnxGjVo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada